Taekwondo (second part)

Dissabte, 27 de setembre de 2008

Ahir divendres vaig (Jordi) tenir el segon test per a canviar de cinturó. A les 6:00 pm ens van convocar i la veritat és que va anar molt bé. L’examen el passen tots els estudiants alhora, per torns, ordenats del cinturó més alt al més baix. Però la sorpresa va ser que quan va ser l’hora de l’examen del Jordi l’instructor li va dir que s’examinaria per passar dos cinturons de cop, així que en comptes de passar de taronja a lil.la hi havia la possibilitat de passar directament al verd!

Tenim gravat tot l’examen i hem editat un petit vídeo per a aquells curiosos que volgueu veure al Jordi en acció. Haureu d’esperar al final per veure si va aprovar o no

Sound of Music “sing-a-long”

Diumenge 21 de setembre de 2008

Divendres passat a la nit vam anar per primera vegada a la Hollywood Bowl. És l’auditori obert més gran d’Estats Units, amb capacitat per a 18.000 persones i seu de múltiples concerts i actuacions en viu. No obstant, nosaltres no vam anar a cap recital sinó que vam comprar entrades per al multitudinari “The Sound of Music – Sing-a-long” és a dir, la projecció de la pel.licula (Sonrisas y Lágrimas) en versió Karaoke. Abans d’entrar a l’espectacle vam fer un pícnic, és la tradició i el vi no hi pot faltar!!! així les cançons sonen millor!!!

Es un espectacle pensat per a “fans” del film (hi ha gent que ve disfressada!!!) i tothom se sap les cançons de memòria… a més, entreguen un petit kit (veure foto a flickr) amb una invitació al ball del Capità, una Edelweiss de roba per onejar-la en el moment adequat… ara bé! Els organitzadors no van caure en el fet que les noves tecnologies s’imposen a la tradició i en comptes de fer onejar la floreta la gent va preferir fer llums amb el mòbil (veure video)… molt MOLT MACO… realment feia posar la pell de gallina.

La nota curiosa, a part dels aplaudiments espontanis, els crits etcètera era que quan sortia a escena el Rolf (recordeu que és el nazi que els traeix al final) hi havia uns 8 o 9 espectadors de les primeres files que amb uns punters làser enfocaven a la cara de l’actor

Diada Nacional

Dilluns 15 de setembre de 2008

Aquest dissabte vam anar a casa (tenen una casa de pel.lícula…) de la presidenta del Casal de Catalans de Califòrnia (Cal Preston-Roig) a celebrar la Diada, tot i que era dia 13. La festa va ser força íntima comparada amb la de Sant Joan, érem una vintena de socis i la veritat és que va ser molt divertida i amena. I el menú… per llepar-se els dits! Vosaltres ho trobareu d’allò més normal però per nosaltres poder dinar botifarra amb mongetes, all-i-oli i pa amb tomàquet va ser tot un esdeveniment.

La sorpresa va venir quan a l’hora de les postres van treure un pastís amb 7 espelmes per celebrar el nostre aniversari de casament… emocionant i emotiu, que unes persones que tot just fa 6 mesos que coneixem tinguin aquest detall diu molt!

El Jordi també va aprofitar per fer algun joc de mans i és que els assistents no sabíen que tenia aquesta afició. Van quedar sorpresos i bocabadats!

11 de Setembre de 2008

Dijous, 11 de Setembre de 2008…

…Ja fa 7 anys!!!!….

Meritxell’s Day

Dilluns 8 de setembre de 2008

Avui és el dia de les “Mares de Déu trobades”… és a dir que les Núries, Meritxells… celebren el dia del seu “sant” i nosaltres no hem volgut ser menys. Encara que a Estats Units no hi ha gaire tradició de celebració de les onomàstiques, qualsevol ocasió és bona per fer un bon sopar i trencar una mica amb la rutina diària.

Hem anat a sopar a un restaurant Tailandès anomenat “Torung” que està a Hollywood Boulevard, molt a prop de casa. Ja hi havíem estat en una altra ocasió i ens va agradar força… així que hem repetit. Després hem anat a un Starbucks a fer un Double Chocolate Chips Frapuchino… hi ha res més americà?

M’agradaria adjuntar una fotografia del regal del Jordi… unes All Star dobles! quan les rebem ja penjarem la foto a Flickr ja que són personalitzades… no donem més pistes Avui, per matar el cuquet dels regals, unes estovalles de bambú multicolors.

Banyet a la platja de Santa Mònica

Diumenge, 7 de Setembre de 2008

Fa 8 mesos que varem arribar, i falten poc més de 15 dies per que acabi l’estiu…. i jo (Jordi) encara no havia trapitjat la platja… fins ahir!!! La Meritxell va anar-hi quan els tiets (Inés, Josep, Sara i Agnés) van venir a fer una visita…

Hi ha hagut dies, dies i més dies de sol… Doncs ahir, que ens decidim a anar a la platja… NÚVOL!!! i no una miqueta, no.. Núvol de coll…!!!

I el primer que ens trobem.. Un cartell de “NO NADAR!” (broma de la Meritxell, pq el cartell fa referencia a no nadar a la zona que està tot just a sota de la famosa Nòria de Santa Mònica.

Després de caminar una estoneta per la bora del mar, i de mollarnos més amunt dels genolls… fem el cor fort i ens hi fiquem… Ja m’he banyat a Santa Mònica….

PD. També he pogut veure a alguna patinadora… però com que el dia no acompanyava… no anava amb bikini.. protava algo més de roba… foto a Flickr.

Yosemite i Mammoth Lakes

Dilluns 1 de setembre de 2008 (Labour Day)

Avui és festa als Estats Units perquè se celebra el “Labour Day” així que hem aprofitat aquest cap de setmana llarg per fer unes mini-vacances. El destí ha estat el Parc Nacional de Yosemite, un dels més grans de Califòrnia i el primer a rebre aquesta denominació a tot els Estats Units.

La primera nit la vam passar a Merced, un poble proper a l’entrada Sud del parc i és que hem fet una ruta circular de manera que no hem hagut de repetir carretera. Ens ha cridat molt l’atenció que els carrers de Nord a Sud eren l’alfabet (A Street, B Street…) i d’Est a Oest eren números (1st Street, 2nd…). Això ja ho havíem vist a altres ciutat però a Merced aquesta tendència és pràcticament a tot el poble!

Yosemite és el quart Parc Nacional que visitem i la veritat és que tots han estat molt diferents. Un dels grans atractius d’aquest parc són els Ossos Negres però no n’hem vist cap Altres punts per visitar són El Capitán, el penya-segat més alt del món i les Cascades de Vel de Núvia. Es diuen així perquè hi cau molt poca aigua i el vent fa que la caiguda es bellugui suaument com si fos un vel de núvia.

La darrera nit l’hem passat a Mammoth Lakes perquè voliem tornar per una altra carretera que no fos la mateixa que la d’anada i també perquè voliem visitar Mono Lake. És un llac amb una mena d’estalagmites calcàries gegants pre-històriques. No ens hem acostat fins a la vora perquè el camí era llarg, però tot i la distància es pot apreciar que el paisatge és “de postal”.

De tornada hem parat al McDonald’s a comprar unes begudes i la nota curiosa és que ens han preguntat si volíem un snack per al gos… (veure foto a Flickr)