Lakers 108 – FCBarcelona 104

Diumenge, 19 d’Octubre de 2008

Ahir dissabte vam anar per primera vegada al Staples Center, seu de Los Angeles Lakers. Feia força temps que hi volíem anar però com que van arribar a la final de la NBA els preus estaven disparadíssims, i l’espera va valer la pena perquè vam tenir l’ocasió de presenciar un partit entre els Lakers i el Barça.

Ja al començament del partit sabíem que perdríem,  però en cap cas no ens vam imaginar que el partit estaria tan igualat… van acabar 108 a 104!!!! Tot i que hi va haver moments a finals del tercer quart en què el Barça va arribar a perdre de 15 punts, van remuntar i l’emoció va durar fins al final. Ho podeu veure en el vídeo adjunt, per cert, el crit que se sent (Awesome) és en Jordi… Cada cop que els Lakers feien una jugada “espectacular” o un punt decisiu a la pantalla/marcador hi sortia la paraula “awesome” (genial) per provocar que el públic cridés i animés… El Jordi va estar tota l’estona cridant “awesome” cada cop que el Barça feia punts o el Navarro feia triples; ara bé, en aquesta ocasió ho crida quan un jugador dels Lakers falla un tir lliure… ja us podeu imaginar la cara i les rialles dels assistents

El camp no es va omplir però segons el nostre parer hi havia molt bona entrada, tenint en compte que era un partit de pre-temporada i un equip forani (no NBA). Els crits de Barça Barça eren gairebé nuls, però tot i així alguna que altra samarreta blaugrana es veia entre el públic (sense comptar les nostres!). Al descans, vam coincidir amb un grup de seguidors barcelonistes i després al carrer, ja circulant, encara vam fer tocar una mica el clàxon quan vam passar pel davant seu. BARÇA BARÇA van cridar!

Ens deixàvem un petit comentari sobre les Cheerleaders (Lakers Girls)… a nosaltres ens va semblar que ballaven bé i estaven entregades a l’equip (hi ha una foto a Flickr) però sabem de gent que comenten que són més aviat “fluixetes”… com que no hem vist cap altre partit de la NBA no podem comparar.

Recepció consular

Dimecres 15 d’octubre de 2008

Ahir vam assistir a una recepció organitzada pel cònsul general a Los Angeles, Inocencio Arias. Ens van convidar perquè el Jordi treballa a ACC1Ó (abans anomenat COPCA) i en tant que organisme vinculat a la Generalitat de Catalunya, tenien invitació.

La casa on es feia la festa, la residència del Cònsul, està a una zona propera a Hollywood i per tant a prop de casa nostra. Val a dir que la casa era espectacular, amb columnes estil romà, una piscina al jardí del darrere, i tot molt cuidat, fins al més mínim detall. El menú va constar en Paella i aperitius variats, principalment integrats per productes “de la tierra” com chorizo o tortilla de patatas. De postre, lioneses de crema i uns mini brownies (el pastís de xocolata típic americà).

Al costat de la piscina hi havia un quartet que tocava música en directe, bàsicament “flamenco”. A part d’una noia que es va animar a ballar una mica, la gent estava enfeinada menjant i bebent (el vi era força bo!) Nosaltres vam arribar una mica tard, la festa començava a les 7 i entravem que eren les 8.30 de manera que el menjar ja havia sortit gairebé tot, o sigui que quan vam marxar vam anar a fer una hamburguesa

La nota curiosa, no hi havia control a l’entrada de manera que qualsevol persona s’hi hagués pogut “colar”.

La decepció… no hi havia “Ferrero Rocher”… però això és cosa d’ambaixadors, no Ambrosio?

USC Trojans

Diumenge, 12 d’Octubre de 2008

Ahir dissabte varem anar a veure el nostre primer partit de Futbol Americà, que enfrontava els USC Trojans contra els ASU Sun Devils.

Tot i que el partit començava a les 12:30 ja de bon matí el campus es va començar a omplir de grana (color de la universitat) i tothom va aprofitar per fer un brunch. a les 11:00 va començar la desfilada dels “Trojans” amb la orquestra… i les cheerleaders….

Los Angeles Memorial Coliseum, seu dels USC Trojans i que va ser seu del Jocs Olímpics al 1984, te capacitat per poc més de 93 mil espectadors, i pràcticament tota la grada es va tenyir dels colors de la universitat per donar soport a l’equip.

Tot i ser un equip universitari, els “Trojans” s’han convertit en el primer equip de la ciutat de Los Angeles, i es poden veure families senceres que van a l’estadi per a disfrutar del Futbol Americà.

El que més ens va sobtar va ser que, al darrera d’una de les porteries, hi havia la banda universitaria que donava suport als jugadors (uns 200 músics) i que no van parar de tocar en cap moment. I també el Tommy Trojan, que apareixia amb un flamant caball blanc i feia una volta al camp quan els locals feien un TouchDown. En quant a les Cheerleaders… diguem que va ser bastant decepcionant…. només van fer una miniactuació al descans… pero poca cosa més.

El partit, que va durar gairabé 4 hores, va finalitzar amb una contundent victoria Troiana per 28 a 0!!! I després, al més pur estil Camp Nou, varem patir l’allau de gent que tornava cap a casa.

DisneyLand…

Diumenge, 5 d’Octube de 2008

Mickey, Minnie, Pluto, Goofie, i molts altres personatges estaven ahir amb nosaltres a DisneyLand Resort.

La veritat és que des de el primer moment es nota que DisneyLand és el lloc “where dreams come true”… tot és espectacular. Aquest és el tercer parc temàtic al que hem anat (previament al Six Flags i a Universal) i aquí tot està cuidat fins al més mínim detall.

.

Vam anar acompanyats per l’Adam i el Matt, uns coneguts de la USC. Ells tenen el passi anual i, com a conseqüencia hi van molt sovint. Per aquest motiu ens van fer de guies…Molt bons guies!! Una curiositat que ens van explicar és que, dintre del recinte, hi ha l’edifici on Walter Disney residia, i si t’hi fixes, a través de la finestre hi pots veure una tauleta i una llum, que sempre està encesa en la seva memoria.

Una altra curiositat és que a l’atracció de “Piratas del Caribe” hi ha una zona amb una muralla que sembla que hagi estat bombardejada, i un dels forats te la famosa silueta de Mickey…. Resulta que hi ha tot de figures de Mickey distribuides pel park, i una de les atraccions és trobar-les. Ells es van comprar un llibre per ajudar a deixifrar-ho. Encara hi haurem de tornar per fer la tasca junt!!! jijiji

A nosaltres el que més ens va agradar va ser:

a) La desfilada del personatges Disney amb carrosses al més pur estil “Carnaval de Rio”

b) The Haunted Mansion (La mansion encantada), que combinava les festes de Halloween i Nadal amb els personatges de “Pesadilla antes de Navidad”

c) Space Mountain. Muntanya russa dintre d’un edifici, on tot és fosc i només hi ha llums que imiten estrelles… És com si estiguessis conduint una nau espacial !!!! INCREÏBLE

.

Taekwondo (second part)

Dissabte, 27 de setembre de 2008

Ahir divendres vaig (Jordi) tenir el segon test per a canviar de cinturó. A les 6:00 pm ens van convocar i la veritat és que va anar molt bé. L’examen el passen tots els estudiants alhora, per torns, ordenats del cinturó més alt al més baix. Però la sorpresa va ser que quan va ser l’hora de l’examen del Jordi l’instructor li va dir que s’examinaria per passar dos cinturons de cop, així que en comptes de passar de taronja a lil.la hi havia la possibilitat de passar directament al verd!

Tenim gravat tot l’examen i hem editat un petit vídeo per a aquells curiosos que volgueu veure al Jordi en acció. Haureu d’esperar al final per veure si va aprovar o no

Sound of Music “sing-a-long”

Diumenge 21 de setembre de 2008

Divendres passat a la nit vam anar per primera vegada a la Hollywood Bowl. És l’auditori obert més gran d’Estats Units, amb capacitat per a 18.000 persones i seu de múltiples concerts i actuacions en viu. No obstant, nosaltres no vam anar a cap recital sinó que vam comprar entrades per al multitudinari “The Sound of Music – Sing-a-long” és a dir, la projecció de la pel.licula (Sonrisas y Lágrimas) en versió Karaoke. Abans d’entrar a l’espectacle vam fer un pícnic, és la tradició i el vi no hi pot faltar!!! així les cançons sonen millor!!!

Es un espectacle pensat per a “fans” del film (hi ha gent que ve disfressada!!!) i tothom se sap les cançons de memòria… a més, entreguen un petit kit (veure foto a flickr) amb una invitació al ball del Capità, una Edelweiss de roba per onejar-la en el moment adequat… ara bé! Els organitzadors no van caure en el fet que les noves tecnologies s’imposen a la tradició i en comptes de fer onejar la floreta la gent va preferir fer llums amb el mòbil (veure video)… molt MOLT MACO… realment feia posar la pell de gallina.

La nota curiosa, a part dels aplaudiments espontanis, els crits etcètera era que quan sortia a escena el Rolf (recordeu que és el nazi que els traeix al final) hi havia uns 8 o 9 espectadors de les primeres files que amb uns punters làser enfocaven a la cara de l’actor

Diada Nacional

Dilluns 15 de setembre de 2008

Aquest dissabte vam anar a casa (tenen una casa de pel.lícula…) de la presidenta del Casal de Catalans de Califòrnia (Cal Preston-Roig) a celebrar la Diada, tot i que era dia 13. La festa va ser força íntima comparada amb la de Sant Joan, érem una vintena de socis i la veritat és que va ser molt divertida i amena. I el menú… per llepar-se els dits! Vosaltres ho trobareu d’allò més normal però per nosaltres poder dinar botifarra amb mongetes, all-i-oli i pa amb tomàquet va ser tot un esdeveniment.

La sorpresa va venir quan a l’hora de les postres van treure un pastís amb 7 espelmes per celebrar el nostre aniversari de casament… emocionant i emotiu, que unes persones que tot just fa 6 mesos que coneixem tinguin aquest detall diu molt!

El Jordi també va aprofitar per fer algun joc de mans i és que els assistents no sabíen que tenia aquesta afició. Van quedar sorpresos i bocabadats!

11 de Setembre de 2008

Dijous, 11 de Setembre de 2008…

…Ja fa 7 anys!!!!….

Meritxell’s Day

Dilluns 8 de setembre de 2008

Avui és el dia de les “Mares de Déu trobades”… és a dir que les Núries, Meritxells… celebren el dia del seu “sant” i nosaltres no hem volgut ser menys. Encara que a Estats Units no hi ha gaire tradició de celebració de les onomàstiques, qualsevol ocasió és bona per fer un bon sopar i trencar una mica amb la rutina diària.

Hem anat a sopar a un restaurant Tailandès anomenat “Torung” que està a Hollywood Boulevard, molt a prop de casa. Ja hi havíem estat en una altra ocasió i ens va agradar força… així que hem repetit. Després hem anat a un Starbucks a fer un Double Chocolate Chips Frapuchino… hi ha res més americà?

M’agradaria adjuntar una fotografia del regal del Jordi… unes All Star dobles! quan les rebem ja penjarem la foto a Flickr ja que són personalitzades… no donem més pistes Avui, per matar el cuquet dels regals, unes estovalles de bambú multicolors.

Banyet a la platja de Santa Mònica

Diumenge, 7 de Setembre de 2008

Fa 8 mesos que varem arribar, i falten poc més de 15 dies per que acabi l’estiu…. i jo (Jordi) encara no havia trapitjat la platja… fins ahir!!! La Meritxell va anar-hi quan els tiets (Inés, Josep, Sara i Agnés) van venir a fer una visita…

Hi ha hagut dies, dies i més dies de sol… Doncs ahir, que ens decidim a anar a la platja… NÚVOL!!! i no una miqueta, no.. Núvol de coll…!!!

I el primer que ens trobem.. Un cartell de “NO NADAR!” (broma de la Meritxell, pq el cartell fa referencia a no nadar a la zona que està tot just a sota de la famosa Nòria de Santa Mònica.

Després de caminar una estoneta per la bora del mar, i de mollarnos més amunt dels genolls… fem el cor fort i ens hi fiquem… Ja m’he banyat a Santa Mònica….

PD. També he pogut veure a alguna patinadora… però com que el dia no acompanyava… no anava amb bikini.. protava algo més de roba… foto a Flickr.